Santa Mònica
EXPOSAR
NO EXPOSAR-SE
EXPOSAR-SE
NO EXPOSAR
Aquesta exposició tracta sobre com exposem i com ens exposen, sobre que decidim exposar i què no.
La primera gran exposició del nou Santa Mònica revela i qüestiona els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l'ombra per la seva naturalesa. S'exposa la tecnologia que s'amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels atreços, els focus... Però també s'hi exposen els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha amagats a qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diferents cossos, amb funcions segmentades, que sostenen des de la base tota la feina creativa que es presenta finalment en un centre d'arts.
L'exposició que més em va agradar va ser la de Tabula Rasa, ja que es podia participar i interactuar amb l'obra.
Estava dirigida per Mònica Rosello i Jordi Guillumet, és una exposició que pren com a base la imatge fotogràfica, l'especialitat dels dos autors que han treballat en diferents projectes, des del 1995, per construir una àmplia reflexió sobre la memòria i el record.
Consistia en unes teles col·locades de manera circular, on es projectaven una sèrie de fotografies amb uns focus de llum i si et quedaves una estona quiet quan el focus estava captant la imatge, es quedava la teva forma retractada a la tela.
