Glossari
·Autoretrat
És defineix com un retrat fet per la matèixa persona que ho realitza, és un exercici d'analisi molt profund, pot ser un instrumet que permeti que et coneguis, és una manera d'exposar el nostre cos expresant la nostra manera de sentir.
·Comissari/Curator
És la persona encarregada de l'aspecte expositiu en una obra o sent comisari en exposicions. És un professional capacitat en poder dur a terme tot això; valoració, manera de fer, preservació i administrar béns artístics.
·Efectes Òptics
A partir de les il·lucions òptiques es creen aquests efectes, ja que el cervell no és capaç de processar el que veu bén bé i ho interpreta a la seva manera.
Són imatges que enganyen el sistema visual i n'hi han de molts tipos
·Efectes Kuleshov
És un montatje cinematogràfic i fénomen psicológic on es va mostrar una seqüencia on s'intercalava la matéixa toma de l'autor: un plat de sopa, un taüt i una nena jugant. Tracta sobre visualitzar escenes segons el contexte en el que es troben.
·Balanç de blancs
El balanç de blancs o equilibri de blancs és una modificació que es fa per corregir la reproducció dels colors, evitant dominants de color errònies.
·Diafragma
El diafragma és un dispositiu present en els objectius que li permeten regular l'ingrés de llum cap al sensor. Les diferents variacions de mida es coneixen com a obertura i s'expressen mitjançant la lletra f.
·Exposició
L'exposició és la quantitat de llum que rep el sensor duna càmera digital. Perquè aquesta llum sigui adequada per representar la «realitat», la càmera presenta un instrument fotosensible anomenat fotòmetre o exposímetre.
·Distancia focal
La distància focal d'una lent és la distància entre el centre òptic de la lent i el punt focal. Es mesura en mil·límetres i determina el camp visual de cada objectiu.
·ISO
L'ISO és l'escala de sensibilitat fotogràfica on la sensibilitat és la inversa de l'entrada de llum necessària per obtenir una resposta predeterminada per fer l'exposició. Si augmentem la sensibilitat, necessitarem menys llum per formar la imatge i viceversa. La conseqüència daugmentar la sensibilitat és lincrement del soroll digital.
·Contrast
El contrast en una imatge és l'efecte que es produeix al destacar un element visual en comparació amb els altres de la mateixa imatge. Es pot donar a partir de la combinació de diversos colors, intensitats de llum i ombres, diferències de grandària, textura, etc.
·Textura Visual
És una estructura bidimensional, és una representació plana, sense relleu, imita l'aspecte real de les coses, o sigui la textura que tindria en la vida real. Depenen del tipus i qualitat de llum, de l'opacitat i la reflexió, canviarà la manera de percebre-ho.
·Reflexió de la llum
És un fenomen òptic de la natura que tracta sobre que quan els rajos de llum xoquen amb una superfície, aquests es desvien i tornen al medi del qual van sortir, formant així un angle igual al de la llum incident.
·Opacitat
És la capacitat d'obstruir el pas de la llum d'un material. L'opacitat va lligada al terme opac, que és quan la llum és bloquejada en gran part es diu que el material és opac.
·Exposició
És la quantitat de llum que rep un material fotosensible o al sensor d'imatge perquè se'n formi una.
·Saturació
És la intensitat dels color a una fotografia depenent del grau de blanc, negre o gris de la seva composició. Si tenen menys quantitat d'aquests colors, més puresa e intensitat en tindran-
·Tècnica
La tècnica és una suma de procediments de molts tipus amb els quals es construeix una obra d'art, això s'utilitza pels estudis descriptius de les obres, considerant els aspectes tècnics.
·Llenguatge artístic
El llenguatge artístic és un conjunt de codis comunicatius que utilitzen en les persones artístiques per poder comunicar el que vol expressar i representar coses com per exemples els sentiments o les idees que té.
·Aerografia
L'aerografia és una tècnica artística que tracta sobre aplicar el mètode d'aspersió o difuminació aèria de pintura sobre una superfície o un objecte, és molt similar a la tècnica de l'esprai als grafitis.
·Clau Alta
És una tècnica que té com a resultat retractar subjectes molt il·luminats intensament amb més llum d'ompliment i ombres molt suaus.
·Equilibri de color
És una eina que s'utilitza en Photoshop per corregir les imperfeccions de la imatge i crear molts efectes diferents canviant la barreja global dels colors utilitzada a la composició.
·Area d'enfocament automàtic
És una funció de la càmera que estableix el rang d'enfocament automàtic, aquest mètode cobreix una àrea amplia dins de la composició, per lo tant el fons de la imatge té menys possibilitats de desenfocar-se i llavors la fotografia capta l'enfocant adequat.
·Platea
La platea és el lloc d'un teatre o d'un estadi que està destinat als espectadors. És la part baixa del teatre ocupada per butaques.
·Director de teatre
És la persona responsable que supervisa i dirigeix l'escenificació d'una obra.
·Llenguatge audiovisual
El llenguatge audiovisual és una forma d'expressió que integra el llenguatge verbal amb el llenguatge visual de les imatges estàtiques i amb tots els elements del llenguatge sonor.
·Llenguatge cinematogràfic
El llenguatge cinematogràfic és el mitjà a través del qual una història és explicada i compresa Igual que ho faria un escriptor amb les paraules.
·Enquadrament
Aquest concepte en la fotografia es refereix a la delimitació de l'escenari en la imatge. És important ja que estableix les relacions entre línies i formes i també establirà les geometries.
·Pla fotogràfic
Hi han diferents tipus, però per norma general és la proporció que té l'objecte/personatge dins de l'enquadrament, això indica quina secció d'imatges apareixeran a la toma. Els tipus són: pla sencer, pla americà, pla mig, pla mig curt, primer pla, priméssim primer pla i pla en detall.
·Direcció de llum
La direcció de llum fotogràfica és el que determina quina part de l'objecte o subjecte quedarà amb ombres i quina part quedarà il·luminada. També determina altres aspectes com el volum i les textures.
·Atmosferes visuals
En el cinema, aquesta paraula es refereix a l'espai d'influència d'una pel·lícula, o sigui l'ambient favorable o advers que es vol crear en diferents escenes.
·Contrallum
És una tècnica fotogràfica on la càmera apunta directament al focus de llum.
·Càmera objectiva
·Càmera subjectiva
·Panoràmica
·Tràveling
La càmera objectiva és un tipus de càmera que té unes lents convexes que projecten els raigs de llum en un punt (focus).
La càmera subjectiva tracta sobre un procediment narratiu on es fa coincidir el punt de vista de l'espectador amb els ulls del personatge que surt en pantalla.
La fotografia panoràmica és una tècnica fotogràfica on s'utilitzen uns equips especialitzats que serveixen per capturar imatges des de punts amb distància/ allargats, d'aquesta manera dona la possibilitat d'entrar més elements que amb una imatge "normal".
El travelling és un tipus de pla que s'utilitza molt en el cinema i tracta sobre el moviment de la càmera, es desplaça del seu eix de manera lineal i ho pot fer cap endavant, cap enrere o cap als costats. D'aquesta manera la càmera es pot desplaçar i la imatge queda totalment recta sense cap moviment fora de lloc.
·Camp de visió vs fora de camp
El camp de visió és el que queda dins de l'enquadrament. Fora de camp és el que queda fora.
·Tipus de pla
Pot ser obert, on hi haurà molta informació però poca dels personatges; i tancat, perd informació del paisatge, però dona més informació dels personatges.
Depenent de l'aproximació i la mida poden ser:
- Gran pla general: les figures humanes quasi no es veuen. Amples paisatges.
- General: és ampli, tot l'escenari, descriptiu. Figura humana es veu sencer.
- Pla sencer: normalment agafa només un personatge per ressaltar els detalls que el
caracteritzen.
- Pla americà: es veu la figura des dels genolls cap amunt.
- Pla mitjà: figura humana de cintura cap amunt.
- Primer pla: només es veu la cara, per les expressions facials els personatges.
Intimitat amb el personatge.
- Gran primer pla: mostra l'expressió del rostre.
- Primeríssim pla: per detalls del rostre.
- Pla detall: s'enfoca un objecte, o part del cos; centrar l'atenció de l'espectador en un objecte.
·Moviments de la càmera
- Panoràmica: càmera fixa, gira sobre el propi eix. Normalment, moviment horitzontal; però també hi ha vertical.
- Tràveling: moviment uniforme, paral·lel al terra sobre algun objecte amb rodes. Moviment fixe i lineal.
- Tràveling frontal: endavant o endarrere.
- Tràveling lateral: segueix el moviment del personatge des del costat.
- Tràveling vertical: la càmera fa un moviment ascendent o descendent.
- Tràveling circular: descriu un cercle al voltant del personatge.
- Moviment lliure amb grua.
- Càmera en mà.
- Steadicam.
- Zoom.
- Efecte Vèrtigo: tràveling + zoom
