Artistes
Joan Fontcuberta
És un promotor d'events de la fotografia, ha participat en moltíssims events i exposicions com les Jornades catalanes fins arribar a obtenir premis nacionals. Les seves obres es caracteritzen per utilitzar eines informàtiques per poder interactuar amb l'espectador, també juga molt amb la concepció de la realitat, en els seus treballs busca fer dubtar i qüestionar.
Mercè Alsina
És una crítica de l'art que ha treballat en moltíssims llocs on a realitzat vídeos i documentals entre altres coses, però actualment la trobem al grup d'investigació d'art, globalització, interculturalitat de la UB, sent docent troncal del mòdul de projectes expositius del màster en exteriorisme. Està interessada en treballar temes sobre les problemàtiques relacionades amb l'art contemporani
Nan Golding
Forma part del moviment "fotògrafes oblidades", és un homenatge a les dones fotògrafes que van ser invisibilitzades per la desigualtat. També coneguda com a "Queen Underground", no va tenir una fàcil infantesa, va passar per moltes cases d'acollida cosa que va fer que els seus amics formessin part de les seves fotografies. Ella es dedicava a la fotografia propera i personal, més pròpia de la instantània que de la representació figurativa. Va començar fotografiant en blanc i negre. Les seves temàtiques principals eren: amor, sexualitat i genere. Es va enfocar en el moviment "Dragqueen", treballant molt amb les llums i ombres.
Joan Colom
Joan Colom era un fotògraf de carrer, va començar sent una via per desconnectar i va acabar sent un dels millors fotògrafs de carrer del segle XX. Va ser l'únic fotògraf que va centrar la seva obra en un únic carrer de Barcelona, el Raval. Es dedicava a fotografiar retrats espontanis, naturals, robats. Fotografiava des del maluc i els genolls, ja que d'aquesta manera aconseguia enquadrades molt diferents el que es veia.
Weronika Gesicka
És una fotògrafa polonesa on el propòsit original de les seves fotografies, segons ella, és algo ambigu. Ella es va desplaçar a través de les dècades i va trobar un significat que ara ja s'ha enfosquit, el dignificat de família. Ella veia membres de la família a revistes i anuncis, i desprès es va donar conta de què igual no eren persones ni famílies reals. A partir d'això el seu estil es va centrar en retocar fotos i retallar-ne parts d'elles, per després enganxar-les de la seva manera, creant així un altre significat i una visió diferent de l'original.
Ken Loach
És un director de televisió i de cinema britànic, que treballa sobre un estil de realisme social i de temàtica socialista. Aquest director ressalta per la seva manera de dirigir-se al món amb pel·lícules que mostren la realitat de les vides personals de la gent. És un director que busca mostrar la realitat de les vides quotidianes.
Albert Gusi
És un artista que es definiria com; territori, acció i registre fotografic, aquetes són les seves nacions més encertades. Treballa fent petites incursions sobre el paisatge, el seu medi de treball és el medi natural immediat.
També ha creat una plataforma transversal anomenada "GeoCrea" que tracta sobre projectes culturals singulars i innovadors, focalitzen l'objectiu en transmetre amb el paisatge cultura i comunicació
Andrés Hispano
És un realitzador audiovisual, comisari, pintor i articulista. Ha treballat en diferents exposicións i programes. Les seves obres es troben a "soy cámara online", on treballa amb Fèlix Pérez-hita en el món de l'edició digital.
Fèlix Pérez-Hita
És realitzador, güionista i director, està implicat en bastants temes de progames televisius, ha fet molts projectes cinematics desde "Soy cámara online" on es pot veure que treballa molt amb l'edició digitalment, conjuntament amb Andrés Hispano.
Vivian Maier
Vivian Maier és una dona independent lliure, va néixer a Nova York i abans era ninyera. És una molt bona persona per parlar dels diferents punts de vista de la fotografia i va arribar a acomular molts casellers. La seva especialitat eren les fotos fetes amb reflexes.
Carles Barba
Artista audiovisual nascut a Terrassa. La seva obra cinematogràfica és diversa, es caracteritza per una priorització de la figura humana. Va començar amb el retrat documental d'escenes mundanes de la seva terra. Més tard, durant els seus viatges per Europa, va centrar-se en les grans capitals o en alguns personatges universals d'Europa. Paral·lelament va fer altres films de caràcter més lliure, crític i càustic, sobre la societat en general i la ciutat de Barcelona particularment. La producció cultural de Carles Barba constitueix ja un patrimoni de reivindicació de la memòria mateixa.
Fracele Cocco
És historiadora i artista visual. Els seus projectes succeeixen a partir de les relacions amb els pensaments socials i la filosofia de la imatge, utilitzant diferents tècniques fotogràfiques, vídeo, text e instal·lació. Les seves obres investiguen la societat tecnològica, l'execent de les imatges, el fetitxisme i la ideologia, la contrainformació, tecnocapitalisme i l'autopia política, tots aquests temes tracten sobre com arriben i transformen el subjecte contemporani.
Mònica Rosselló
Es considera una fotògrafa "freelance" en els camps de la publicitat, l'arquitectura i l'interiorisme. Les seves obres tenen existència a partir del moviment, la llum, el desenfocament i la perspectiva. Intenta trencar amb el convencionalisme fotogràfic. Va treballar com a fotògrafa en revistes d'arquitectura i d'interiorisme, també en la il·lustració fotogràfica de llibres i esporàdicament en anuncis televisius.
Cristina Nuñez
Va començar a fer autoretrats com una forma d'autoteràpia, per superar la baixa autoestima i estimular el seu procés creatiu. Més tard, va produir llibres de fotografia en què abordava qüestions socials a través del retrat. Anys després va iniciar el seu projecte de net-art La Vie en Rose, en vídeo, performance i plataforma web, amb l'objectiu real de trobar la seva parella perfecta. Nuñez es considera una activista social que utilitza la seva pròpia vida per estimular l'espectador a reflectir-se en la seva obra.
Erwin Wurm
És un escultor i fotògraf austríac que ha desenvolupat una sèrie contínua de "One Minute Sculptures", que tracta sobre les relacions inesperades de les persones amb els objectes quotidians. Explica que això tracta sobre utilitzar "el camí més curt", de manera que és creïn les escultures clares, ràpides i fins i tot humorístiques. En conclusió, treballa molt amb les coses que pot oferir una vida quotidiana.
Jordi Guillumet
És dissenyador industrial i fotògraf. Les seves obres són característiques perquè convida experiments amb processos fotogràfics antics com la cianotípia, la goma bicromada i la càmera estenopeica i això ho combina amb una percepció escenogràfica de l'entorn, ja sigui fictici o real. D'aquesta manera transmet una profunditat de camp que es magnifica amb l'epefecte estètic del caràcter melancòlic que utilitza amb les seves tècniques.
Jill Hartley
Fotografia arreu del món mentre viatja, i treballa amb les revistes Rolling Stone, Esquire, New York Magazine... Col·labora amb Du, Vogue-Paris, Libération, Das Magazin, Forbes, New York Times Magazine, Washington Post Magazine, Avenue, Art News. Ha publicat diversos llibres.