Anàlisi de la pel·lícula:

​

Director: Ken Loach

​

Biografia del director: 

És un director de televisió i director de cinema britànic, que té un estil de realisme social amb temàtica socialista. Va guanyar "La Palma de Oro" en dos ocasions.
Al cap de 25 anys m'entres estudiava dret va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques. Després de graduar-se va treballar com a assistent de direcció al Northampton Repertory Theatre, però no li agradava tant, així que va iniciar la seva carrera professional cap a la direcció.
A partir del 1964 comença a dirigir una sèrie de docudrames. Des de llavors i fins a principis dels 80, Loach va dividir el seu temps entre el cinema i la televisió. Va filmar quatre llargmetratges, nombrosos documentals i pel·lícules per a la TV com The Big Flame (1969) i la sèrie Days of Hope (1975).
Als anys 90, amb els canvis polítics, la seva carrera es va revitalitzar. Fins ara ha filmat nou pel·lícules més, amb la majoria de les quals ha obtingut nombrosos premis que han consolidat la seva carrera internacional, però mantenint-se sempre fidel a l'estil que va ser una constant a la seva vida: la defensa dels oprimits. Pel que fa a la militància estrictament política, Ken Loach avui és membre de la directiva de la coalició d'esquerra Respect "The Unity Coalition".

​

Gènere: Drama. Drama social. Família

​

Corrent cinematogràfica o moviment: Realisme social

​

Format de la pel·lícula 

​

1.Argument:

Ricky i la seva família han estat lluitant contra els deutes des de la crisi financera de l'any 2008. Afortunadament per a ells es presenta una gran oportunitat per aconseguir prendre un respir i optar, fins i tot, a una mica d'independència gràcies a una nova furgoneta. La família decideix crear una franquícia de lliuraments a domicili. És una feina dura i que la dona de Ricky sigui assistent no és una cosa que facilita la situació. Tot i això, la família es mostra decidida a mantenir-se unida, sense importar les dificultats que apareguin en el camí.

​

2. Recursos visuals (Justifica la resposta) : 

Considero que no han utilitzat molts recursos visuals, ja que no han utilitzat cap efecte especial y no hi surten molts actors/actrius, també mencionar que el transcurs de la història té lloc en pocs espais; a la fàbrica, al carrer i a se casa. Així que entre tot, no han fet servir gaires recursos audiovisuals.

​

-Plans: 

Primer pla, pla general, pla americà, mig pla, pla conjunt.

​

-Moviment de la càmera:

Zoom, panoràmica, pan.

​

-Posada en escena

Actors, furguneta, fàbrica, la seva casa, el carrer...

​

-Actors:

Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Linda E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom, Jack Berry

​

-Continuïtat: bona

​

-Escenografia: simple

​

-Recursos estilístics: simples i pocs, menys quan el protagonista tenía la cara ensangrentada després de la baralla, aquí ho van treballar una mica més.

​

-Banda sonora: Desconeguda

 

-To del llenguatge: Vulgar

​

-Llum: natural i artificial

​

-Color: Colors neutres i naturals

​

-Vestuari: Vestuari del dia a dia i vestuari del treball

​

3.Tria un personatge i fes la descripció:

He escollit a Liza, la filla del protagonista. Liza és una nena que està entrant en la fase de preadolescència, però amb la diferència que a causa de les experiències familiars viscudes, ha madurat abans d'hora. Aquest personatge sofreix en silenci, observa i analitza, es va càrrec de les situacions que no hi hauria, però ho fa per ajudar a la seva família, és una nena que pateix molt i que té molta empatia.

​

4.Tria una escena per explicar-la:

He escollit l'escena on Liza baixa de la seva habitació cap al menjador a la nit, a una hora on ella hauria d'estar dormint, i es troba als seus pares molt cansats dormint al sofà amb la tele encesa i tot desordenat. Ella immediatament en veure això, en comptes d'anarse'n com farien la majoria de nens, decideix recollir-ho tot. És una escena on es mostra perfectament la maduresa que té la nena encara que no li pertocaria passar per tot el que passa, en aquesta escena els pares es desperten i comencen a recollir-ho ells (cosa que seria el que haurien d'haver fet). És una situació complicada i es veu com Liza es troba perduda, sense saber com actuar ben bé.